Era prima que torna doçament, e dab era ua lutz mes trenda e er’enveja de prénguer eth temps.
Aqueste numerò deth jornau que segueish eth madeish camin, hèit de cutorns e d’encontres. Entre eths gèstes dera tistalheria, eths mots deth patoès de qui pòrtan encara era memòria deras ancianas votz, e eth eritatge viu de Marcela Delpastre, qu’ei tot un monde discrèt de qui s’esquissa – un monde aon era lenga occitana que contunha de’s hèr enténer ena vita vitanta.
A permèra vista, aquestes subjèctes que semblan plan diferents. Totun, que partetjan ua madeisha racina : era deth ligam. Ligam ara Tèrra, ath saber-hèr, aths mots transmetuts, aras sasons de qui’ns tornan aperar qu’eras causas perduran tan que las contam.
Qu’aqueras paginas sian com ua passejada printanèra : liura, curiosa, a còps nostalgica, mès tostemps viva.
Profitatz d’aqueste boquet de tèxtes, coma hlors 🌸
Anaís Abadie


Laisser un commentaire