Jornal de la còla Aprene1 2025-2026

  • Editoriau

    Editoriau

    Era prima que torna doçament, e dab era ua lutz mes trenda e er’enveja de prénguer eth temps. Aqueste numerò deth jornau que segueish eth madeish camin, hèit de cutorns e d’encontres. Entre eths gèstes dera tistalheria, eths mots deth patoès de qui pòrtan encara era memòria deras ancianas votz, e eth eritatge viu de…

  • Banastariá : l’art del trenatge que desfisa lo plastic

    Banastariá : l’art del trenatge que desfisa lo plastic

    Panièrs, banastas, còfres : la banastariá acompanha l’òme dempuèi de millenaris. Dins un mond ont tot s’industrializa, aqueste art ancestral trenat a man garda una elegància e una utilitat que se resumisson pas a sa foncion. D’originas ancianas als saber-far localsEn Arièja, la banastariá es mai qu’un artisanat : es una istòria viventa. A l’entorn…

  • Marcela Delpastre, aquela que gardava lo lum dins la nuèch.

    Marcela Delpastre, aquela que gardava lo lum dins la nuèch.

    I a de personas que, sens far de bruch, fan tenir lo mond. Marcela Delpastre èra d’aquelas. Caminava pas amb de grands passes, mas amb de passes que fan pas fugir la vida : los passes que sabon escotar. La veiriatz dins un camp, los uèlhs clars, lo buf un pauc cort, coma se cada…

  • Era lenga dera tèrra

    Era lenga dera tèrra

    Mos grands que venián dera tèrra. Qu’èran païsans en eth bocatge borguinhon. Estacats ath lor territòri, qu’i trivalhavan hòrt. N’èra cap un mestièr : qu’èra era lor vita. Qu’avián aprés en immersion era lenga dera tèrra e era deras bèstias. Aquera lenga que’s parla dam totis eths sens. Aquíu, que’s s’obsèrva eras nublas enà saber era…

  • E aura lo “patois” ?

    E aura lo “patois” ?

    Òc, pòde desjà auvir petonar quauques uns a perpaus de queu mot, mas pense que troba enquera tota sa significacion auei en França. L’occitan talament brave, tant popular, la flor dau lengatge d’antan. Pertant tot aviá ben començat, los trobadors chantavan las actualitats, l’amor e eran plan populares, mas lo segle de las larmas nos…

  • Novelum

    Novelum

    La primalba se lèva timidament dins los camps encara umids de l’ivèrn. L’aire i es fresc, mas es ja a cambiar. L’ivèrn s’aluènha, sens bruch, daissant darrièr el los arbres nus e lo remembre foscós d’un gèl rufe. Las brumas se lèvan, suavas. Dins aqueste silenci se pòdon ausir los primièrs fiulaments dels aucèls maldesrevelhats,…

  • Editoriau de gèr 2026

    Editoriau de gèr 2026

    Era còla Aprene-1 vos soveta ua bona e urosa annada 2026 plan granada e plan accompanhada ! Er’annada que comença plan damb un jornau que nos prepausa ua passejada de Tolosa aras Lanas en tot passar peth Lemosin. Nàdia Riboulet

  • Tolosa vista despuish eras montanhas

    Tolosa vista despuish eras montanhas

    Totun, que l’aperam era Capitala O dilhèu que s’enganam de vila, Luènh deras montanhas nostas Oc, tiò, quiò o non,  Se s’arrestam aras diferencias nostas Alavetz que passam a costat d’ua riquessa. Vist eths nombrós parlars nostes, Ignorants son eths de qui dobtan, Locutors o desconeguts dera lenga :  A vista de nas o adishatz qu’ei pro…

  • Una setmana intensa e pertocanta dels calandrins a Tolosa.

    Una setmana intensa e pertocanta dels calandrins a Tolosa.

    Los calandrins avèm viscut una setmana fòrça rica a Tolosa, marcada per l’aprendissatge, los escambis e una convivéncia totjorn presenta. Una parentèsi intensa ont la lenga occitana, la pedagogia e la cultura se son crosadas a cada moment. Lo diluns, a l’Ostal d’Occitania, la setmana comencèt amb un acuèlh plan calorós. Maria Anna Poujade e…

  • Eth umus deth món

    Eth umus deth món

    Umus : jaça superiora deth sòu formada pera matèria organica descompausada. D’un biais més poetic, eth umus que representa era vita que’s neuri dera mòrt ath briu deth temps qui passa. Aquiu un concept abordat en era mòstra « eth umus deth món », exposicion que pòt visita’s ath castèth d’aiga de Tolosa de noveme 2025 a març…