Catégorie : Non classé
-

Nomadas d’Occitània : cronica d’un pòble en movement
I a de pòbles que migran per subreviure, d’autres per conquistar, e puèi i a… los regents e regentas de Calandreta. Aqueles an pas ni tropèl de seguir ni territòri de defendre : sonque una lenga a far viure, e per aquò, cal plan prene la rota. Sovent tot comença dins una mala que sembla…
-

Nòu-Tolosa
Bip, bip, dejà del sòmi prigond sortissi. Los doces mormolhs qu’ausissi pas pus, ont son ? Aquí lo païsatge sonòr, aterrissi. D’en pertot, las tecnologias retronisson. Dins la man, una flor tactila m’espelís. Donda, me dicta lo vejaire de sas ondas e ornha novèlas caninas, tsunamis. Lancejantas passan las segondas. Uèi tornamai serai tardièr, bip,…
-

Ath hiu deras sasons en eth mié casau montanhós
Que i a un quauqu’arren de magic a cultivar eth noste casau. Atièu era prima que’s desvelha un dret mes tardièr, eras geladas que’s hen véger quan pensam qu’ei acabat. Mès que cau tostemps escotar era tèrra e era bohada dera montanha. Cada arrecòlta qu’ei mercé-s aths nostes esfòrçs e ara natura. 🍂 Er’automna : temps…
-

La farigola e sos benfaches per passar l’ivèrn
Dins los òrts ensolelhats del Miègjorn, sus las còlas rocalhosas e aridas, creis una planta modèsta mas poderosa e resistenta : la farigola. Aquesta planta aromatica, tant aimada per son perfum dins la cosina, es tanben una vertadièra medecina naturala. Una planta magica, eissuda d’una tèrra arida. La farigola es un antiseptic natural. Ne podem…
-

Editorial
La còla Aprene 1 vos presenta son segond jornal, lo del mes d’octòbre ! Tornats e tornadas de las nòstras doas primièras setmanas d’abaudiment, charrarem d’ensenhament a Calandreta, de mobilitat, de literatura, de natura e dels remèdis contra lo raumàs que corrís per las corts de recreacions. De Lengadòc a Gasconha en passar pel Lemosin…
-

Lo torin dau Peirigord
Dau mai lunh que me sovene, ai totjorn conegut lo torin. Imagine desjà quauques uelhs se plissonar, quauquas gòrjas s’estorcer se damandar que quò es que quò-quí ? Una pitita tor ? un ostilh de menusier ? Lo torn dau despartament a velò ? Ren de tot quo-quí, lo torin quo es un ostilh de rencontra, de…
-

Tifa-tafa Taíti
Vira, vira Solelh que tombaràs de l’autre costat de Tèrra. Te sabi far lusir de países tant aluenhats. Mas garda-te, que per d’unes, Atlantic espèra de te cruscar. Vira e vira Solelh que tornaràs, aquí ont es suau, sus la pacifica mar granda granda. Mar que tremòlas e ondejas. T’alanguisses. Lo vent amb son pal…
-

Era loira e era lenga occitana : eth espectacular retorn!
Era Loira qu’é ua espècia dera familha deths mustélidéas com eth taishou, era hagina o mostèla. Era lenga occitana qu’é ua lenga latina com eth francés, italian o catalan. Era loira que mesura 130 cm e un tèrç deth quau enà era coda. Que pesa haut o baish 9 kg. Era pèth qu’é castanh escur…
-

Editoriau
Fai de tela son estela e creu ben que ne’n pallissen au ciau las constellacions. Daus uns disen l’ensenhas per designar quelas constellacions. Nos guidan per trobar nòstre chamin dins la nuech tau coma l’ensenhaire mena los mainatges a se construire. Chascun teissa sa tela, a son ritme, a son imatge. Qu’es entau que nòstre…
-

La malautiá de l’immediatesa : de l’espèra al clic.
Ai pas encara acabat de dire “bonjorn” que ja un jove me respond : “Mas aquò pren tròp de temps!”. Òc, per eles, dire un mot entièr es ja tròp long ; preferisson mandar un “bjr” amb un det sus l’ecran. Lo monde de uèi marcha a la velocitat del wifi, e se lo wifi…
