Jornal de la còla Aprene1 2025-2026
-

Los portaires de lutz
Los solelhs se coijan, los jorns se’n van, los grands fuòcs que petejan dejos los topins s’esténhen pauc a pauc. Lo temps passa inexorablament e la darriera generacion de portaires de lutz s’eschandís lentament. La peu ridada e marcada per de las annadas de pena, ilhs son d’enqueras una punhada d’aver conservat dins lors còrs…
-

A l’escòla ont se ditz “cossí vas?” e pas “bonjour”.
Vos conti una istòria de cada jorn dins una Calandreta, aquela escòla bilingüa ont lo francés a pas drech de ciutat e ont l’occitan fa lei e moneda. Òc, moneda! Perque dins la classa, lo “mercat” es pas un jòc, es una institucion. Los dròlles s’inventan de bilhets de papièr amb de catons e fan…
-

Testimonatje : cap a Calandreta
Era descubèrta… Qu’èri debutanta. Qu’èri regenta remplaçaira enera educacion nacionau dempuish duas annadas. Qu’aviái vist mantuas escòlas e quan que dintravi en ua classa eth maitin, qu’èri acostumada a sentir un ambient de grop. Daubunas classas qu’esperavan passivament d’aver mots directius era jornada tota. Que comptavan sus jo enà les menar sus eths senders dera…
-

J.R.R Tolkien e sus òbras
Totas las gens que aiman un pauc la literratura fantastica e fantaisiósa coneissen Tolkien e sas òbras, o mai que mai sas òbras de mestre. Sonlo resultat de tota una vita d’escritura e d’amor per las lingas e d’una imaginacion de pas creure. John Ronuald Rueul Tolkien es nascut lo très de genier de mila…
-

Nomadas d’Occitània : cronica d’un pòble en movement
I a de pòbles que migran per subreviure, d’autres per conquistar, e puèi i a… los regents e regentas de Calandreta. Aqueles an pas ni tropèl de seguir ni territòri de defendre : sonque una lenga a far viure, e per aquò, cal plan prene la rota. Sovent tot comença dins una mala que sembla…
-

Nòu-Tolosa
Bip, bip, dejà del sòmi prigond sortissi. Los doces mormolhs qu’ausissi pas pus, ont son ? Aquí lo païsatge sonòr, aterrissi. D’en pertot, las tecnologias retronisson. Dins la man, una flor tactila m’espelís. Donda, me dicta lo vejaire de sas ondas e ornha novèlas caninas, tsunamis. Lancejantas passan las segondas. Uèi tornamai serai tardièr, bip,…
-

Ath hiu deras sasons en eth mié casau montanhós
Que i a un quauqu’arren de magic a cultivar eth noste casau. Atièu era prima que’s desvelha un dret mes tardièr, eras geladas que’s hen véger quan pensam qu’ei acabat. Mès que cau tostemps escotar era tèrra e era bohada dera montanha. Cada arrecòlta qu’ei mercé-s aths nostes esfòrçs e ara natura. 🍂 Er’automna : temps…
-

La farigola e sos benfaches per passar l’ivèrn
Dins los òrts ensolelhats del Miègjorn, sus las còlas rocalhosas e aridas, creis una planta modèsta mas poderosa e resistenta : la farigola. Aquesta planta aromatica, tant aimada per son perfum dins la cosina, es tanben una vertadièra medecina naturala. Una planta magica, eissuda d’una tèrra arida. La farigola es un antiseptic natural. Ne podem…
-

Editorial
La còla Aprene 1 vos presenta son segond jornal, lo del mes d’octòbre ! Tornats e tornadas de las nòstras doas primièras setmanas d’abaudiment, charrarem d’ensenhament a Calandreta, de mobilitat, de literatura, de natura e dels remèdis contra lo raumàs que corrís per las corts de recreacions. De Lengadòc a Gasconha en passar pel Lemosin…
-

Lo torin dau Peirigord
Dau mai lunh que me sovene, ai totjorn conegut lo torin. Imagine desjà quauques uelhs se plissonar, quauquas gòrjas s’estorcer se damandar que quò es que quò-quí ? Una pitita tor ? un ostilh de menusier ? Lo torn dau despartament a velò ? Ren de tot quo-quí, lo torin quo es un ostilh de rencontra, de…
